Un final diferent

Tirant, prop d’Andrianapòlis, emmalalteix i s’adona que morirà aviat. Aleshores feu un tastament a favor d’Hipòlit com a proper successor de l’Emperador i escrigué una carta a Carmesina.

Durant el trajecte cap a Constantinoble, quan la mort ja era present en Tirant, apareix una donzella pàl·lida com la neu, vestida de blanc i completament descalça, que l’ajuda a incorporar-se i li donà un got d’aigua. Ell sense dirigir paraula a ningú se’l begué i de cop i volta la donzella desapareix del seu davant. Tirant, estés a terra, a punt de morir, amb les poques forçes que li quedaven va donar gràcies a Déu per la seva generositat i com també li va agraïr a la donzella que l’ajudà a incorporar-se. Aleshores va sentir que tots els seus dolors desaparegueren i que cada volta es trobava millor, fins arribar a un punt on totes les seves forçes debilitades foren recuperades del tot. Finalment, Tirant anà a buscar a la seva amada Carmesina i es casaren.

 



Comentaris tancats a Un final diferent

Lletra de batalla tramesa per Tirant lo Blanc al Soldà

A tu, Soldà, que has gosat matar tots els cristians de la manera més cruel possible, et repto a un combat cos a cos per saber qui de nosaltres serà el vencedor d’aquesta batalla entre cristians i turcs.

Estic disposat a protegir a la meva gent per no perdre el meu honor, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a una batalla a ultrança, fins que els nostres cossos diguin prou. Espero que em contesti amb sinceritat i valentía. L’espero d’aquí 5 dies davant l’esglèsia.

Escrita per la meva mà i segellada amb el meu segell d’armes.

TIRANT LO BLANC

 



Comentaris tancats a Lletra de batalla tramesa per Tirant lo Blanc al Soldà

Descripció caricaturesca de Plaerdemavida

Plaerdemavida és una persona desvergonyida, intel·ligent, sincera i bastant despreocupada, encarregada d’ajudar a Tirant en la seva relació amorosa amb Carmesina.

És alta i prima com un secall. Té la cara allargada com una pastanaga, els ulls verds com un api i rodons que sobresurten de les orbites, el nas xato i arrodonit, com una patata i els llavis, vermells com el tamàquet. Els seus cabells d’escarola formen una mena de coliflor sobre el seu cap i les seves orelles petitones semblen com les d’un ratolí.



Comentaris tancats a Descripció caricaturesca de Plaerdemavida

Els personatges més importants de la novel·la

Tirant lo blanc: un gran cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós es mostra bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament li porta conseqüències a la seva pròpia vida.

Carmesina: és un personatge d’una gran bellesa amb un sol objectiu, conservar la seva virginitat. Té una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament d’ella, però de vegades es deixa endur molt facilment per les influències dels altres.

Diafebus: és un cavaller culte prestigiós i fidel. És amic íntim de Tirant i el seu propi cosí, company d’armes. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia.

Estefania: donzella de Carmesina i íntima amiga, esposa de Diafebus.

Emperador: és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se’n adona del què passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina.

Emperadriu: és una persona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga al seu marit la seva relació amorosa amb Hipòlit.

Hipòlit: és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense gaire experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu.

Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt intel·ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant  en les arts de seducció, per atreure a Carmesina.

Viuda Reposada: és una persona odiosa, ja que intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d’ell, i intenta distenciar-los amb enganys.

     

6s comentaris

Passatges de la novel·la de Tirant lo Blanc

Fragment bèl·lic:

Al capítol CXXVIII hi ha una gran batalla entre cristians i turcs, que va provocar una gran massacre tant de soldats com de gent innocent. A causa d’això Tirant es va traslladar al front i gràcies a les seves habilitats amb armes i el seu enginy en les batalles, aconsegueix derrotar als turcs.

Fragment eròtic:

En el capítol CLXIII, parla sobre l’amor entre Tirant i Carmesina i com actuen en aquesta situació. "Després, encara somiant, he vist que ell us besava molt sovint i que us desfeia la clotxeta dels pits i que us besava les mamelles amb gran delit…".

Fragment humorístic:

En el capítol CCXXXIII, Tirant, a causa de l’amor, sofreix humorístics accidents com el trencament d’una cama, causat per Plaerdemavida, qui el va ajudar a entrar a la cambra de la princesa, mentre estaba dormint, fent que Tirant entrés en el llit on dormia Carmesina i per evitar de ser vist, Plaaerdemavida si va afeigir, fent veure que ella era qui tocava les parts vedades de Carmesina, però realment era Tirant qui ho feia. Però al final acaben descoberts per Carmesina, i Tirant va tindra de fugir per el balcó, i com que la corda no arribava a terra va tindra de saltar i es va trencar una cama.

  

2s comentaris

El somni que va tenir Carmesina

– Plaerdemavida us puc explicar el que he somiat aquesta nit?

– I tant, endavant majestat! No es preocupi, pot comptar amb mi quan vulgui.

– Mentre jo dormia a la meva cambra, en companyia de 4 donzelles, vaig veure que Estefania amb una candela encesa, s’havia acostat a nosaltres per veure si estabem dormides, i efectivament, teniem totes els ulls tancats. Aleshores, jo mig adormida vaig veure que Estefania obria la porta de la cambra molt suaument per tal de no despertar-nos, i que darrera la porta s’estaven esperant el meu Tirant i Diafebus. Anaven vestits amb roba poc pesant, de manera que no fessin soroll amb uns peücs de llana. Just després d’entrar, Estefania va apagar el llum i Diafebus li va donar la mà i darrera d’ells hi havia en Tirant, que venia cap a mi. Jo estava ben perfumada i olorosa, i no mal endreçada, vestida i no despullada. Tirant em tenia als seus braços i em portava per la cambra besant-me molt sovint. I jo li vaig dir:

– Deixa’m, Tirant, deixa’m!

I Tirant em va posar damunt del llit de repòs. Jo vaig continuar demanant-li que si m’estimava realment, m’hauria de donar seguretat pel que fa a uns dubtes que encara tenia sobre ell. Havia de saber que el compromís que vaig escollir pel seu amor no era gens convenient en una donzella de posició tan elevada com la meva. No volia que em denegués el què li demanava, ja que la meva castedat, en la qual jo he viscut, lliure de pecat, és de lloar. Tirant, em va contestar amb tranquil·litat que potser estava sofrint una angoixa exagerada, per això seria condemnada per tots els enamorats del món, però ell conservaria la seva paraula per evitar que jo desconfiés d’ell. Ell estava decidit a fer, només, el que jo desitjés. I aleshores li vaig fer declarar un jurament, que ell mai m’enutjaria de res, que quan arribés el dia en què Tirant volgués fer allò que jo no volia, perderia la meva virginitat i no la recuperaria mai més.

Després Tirant va començar a besar-me molt sovint i em va desfer la clotxeta del pits, besant-me les mamelles amb gran delit. Però en el moment en què Tirant volia posar la mà sota la seva falda em vaig resistir. Jo li vaig prometre  que arribarà el moment en la qual allò que desitja serà només per la seva llibertat, conservant la meva virginitat només per a ell. Finalment, Tirant em va besar amorosament els meus llavis, fins que em vaig despertar del somni.

 

Comentaris tancats a El somni que va tenir Carmesina

Tirant, una novel·la cavalleresca

  • Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca, ja que no presenta elements maravellosos ni ficticis, és versemblant. Els escenaris on passen els esdeveniments estan localitzats en geografies conegudes i situades en un temps pròxim i immediat al del seus autors. Els seus protagonistes tenen virtuts i capacitats que sobresurten en intel·ligència, valentia i força, no són mai desmesurats ni sobrehumans. Els seus personatges tenen una mentalitat complexa segons la situació en què es troben.    

 

Trailer de la película en castellàSmile

Comentaris tancats a Tirant, una novel·la cavalleresca

Món bèl·lic

  

  • Adarga: Escut d’origen moresc, format per diversos cuirs d’antílop o de pell d’animals similars adherits o cosits, cosa que donava a aquesta arma defensiva certa flexibilitat, en oposició amb la rigidesa d’altres escuts. 
  • Arnés de cames: peces de l’arnés del cavaller per la defensa de la cuixa, el genoll i la cama. Es compon de tres peces bàsiques: el cuixot o cuixera (protecció de la cuixa), la genollera (defensa del genoll) i la gambera (que protegeix la cama).
  • Avantbraç: peça de l’arnés del cavaller que defensa l’avantbraç, és a dir, des del colze fins al puny.
  • Bacinet: peça d’una armadura de guerra per a cobrir el cap.
  • Bavera: peça de l’armadura que protegia la boca i la barba.
  • Bocinet: és el casc més generalitzat en Tirant, i es considerava la peça més representativa de l’arnés de cavaller. Baixava pels costats fins a cobrir les orelles, la nuca i el coll.
  • Bombarda: Màquina de guerra de ferro, accionada per pólvora, per llançar pedres grosses o boles de ferro. Consta de la trompa (on es col·loca la pedra o projectil) i el mascle (un canó més llarg que el conducte però més estret on es posa la pólvora).
  • Camp clos: és un espai delimitat on tenen lloc els combats entre dos adversaris o entre dos grups de cavallers rivals. Les batalles campals, s’esdevenen en camp obert, en un terreny il·limitat i entre dos exèrcits.
  • Casc: peça de l’armadura que protegia el cap. 
  • Coltellina: Coltell, ganivet era una arma relativament grossa.
  • Encontre: Topada hostil entre guerrers o armes enemigues; atac, escomesa.
  • Espasa: arma blanca de punta i tall, llarga i recta, amb puny proveït de guarda que es porta cenyida al costat esquerre protegida per una beina.
  • Espatllera: part de l’armadura que cobria l’espatlla.
  • Faldar: part de l’armadura que cau de la cintura en avall.
  • Foc grec: foc artificial inventat per monjos bizantins al segle IV, que tenia la propietat que l’aigua que s’hi llençava, en lloc d’apagar- lo contribuïa a avivar-lo més.
  • Gorgerí: part de l’armadura que envolta el coll.
  • Guantellet: guant de ferro d’una armadura.
  • Guardabraç: peça de l’armadura per la defensa del braç, des de l’espatlla fins el colze.
  • Manyopa: peça de l’armadura del cavaller que defensa la mà, una mena de guant d’acer que acostumava a prolongar-se amunt del puny, cap al braç.
  • Justa: combat entre dos cavallers, a cavall o amb armes, tenen lloc en competicions cavalleresques.

CascCasc         Colzeres      Espatllera

Comentaris tancats a Món bèl·lic

Decàleg del bon cavaller:

– Un bon cavaller ha d’amar a Déu, amb tot el seu cor.

– Un bon cavaller ha d’honrar la seva pàtria.

– Un bon cavaller ha de ser servicial.

– Un bon cavaller ha d’estimar la justícia.

– Un bon cavaller ha de ser lleial.

– Un bon cavaller ha de tenir voluntat i valentía.

– Un bon cavaller ha de ser amable i afable amb la gent que l’envolta.

– Un bon cavaller ha de ser fort.

– Un bon cavaller ha de tenir l’esperit més noble.

– Un bon cavaller ha de tenir virtuts i bons costums.

  

Comentaris tancats a Decàleg del bon cavaller:

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Comentaris tancats a Enhorabona!